Compañeros de armas

Banda de los hermanos Galea originarios de Perth, Escocia. Después de una año de continuas actuaciones llega su primer EP, AOC, llegó acompañado de unas esperanzadoras ventas la vecina Inglaterra. Su particular mixtura de grunge, psicodelia y blues potente les ha valido comparaciones diversas donde han aparecido los nombres de Black Keys y Nirvana, e incluso a Led Zeppelin.

Es demasiado pronto para asegurar que les deparará el futuro, pero la angustiosa distopía que presentan rellena tanto de edonisme como de desilusión los hace favoritos de la juventud del presente. Los cuentos de desesperación y observaciones confesionales surgieron de la esperanza, desde el desgarrador ‘Slow Lizard’ o ‘Feelin Fine’, hasta la más siniestra ‘Queen of Columbia’, que cae como una lluvia ácida sin vergüenza y entregada con el nepotismo Matt Johnsonesc. Y, por supuesto, la fuerza de la resistencia y el puente entre la banda de estudio y la actuación en directo es el estranyable “Dream”, una introducción mordaz que zigzaguea a través de diversas connotaciones que evolucionan hacia un crescendo sibilante de Primal Scream.

Masterizado por el galardonado con premios Grammy Robin Shmidt los estudios 24-96 y diseño a cargo de Dimitri Djurchin, no es difícil imaginar que con este disco la banda ganará en repercusión y seguidores en breve.

Companys d’armes

Banda dels germans Galea originaris de Perth, Escòcia. Després d’una any de continues actuacions arriba el seu primer EP, AOC, arribà acompnyat d’unes esperançadores vendes al la veïna Anglaterra. La seva particular mixtura de grunge, psicodèlia i blues potent els ha valgut comparacions diverses on han aparegut els noms de Black Keys i Nirvana, i fins i tot a Led Zeppelin.

És massa aviat per assegurar que els portarà el futur, però l’angoixant distopia que presenten farcida tant d’edonisme com de desil·lusió els fa favorits del jovent del present. Els contes de desesperació i observacions confessionals van sorgir de l’esperança, des del punyent ‘Slow Lizard’ o ‘Feelin Fine’, fins a la més sinistra ‘Queen of Columbia’, que cau com una pluja àcida sense vergonya i lliurada amb el nepotisme Matt Johnsonesc. I, per descomptat, la força de la resistència i el pont entre la banda d’estudi i l’actuació en directe és l’estranyable “Dream”, una introducció mordaç que zigzagueja a través de diverses connotacions que evolucionen cap a un crescendo sibilant de Primal Scream.

Masteritzat pel guardonat amb premis Grammy Robin Shmidt als estudis 24-96 i disseny a càrrec de Dimitri Djurchin, no és difícil imaginar que amb aquest disc la banda guanyarà en repercussió i seguidors ben aviat.

Brothers in arms

Band of brothers ‘An Orange Conspiracy’ from Perth, Scotland. Their debut EP AOC comes on the back of a breakthrough year for the unassuming Perth siblings. Unfazed by buzzing sold-out shows south of the border and glowing endorsements, their brand of immersive grunge / psyche / blues has led to comparisons with mainstream crossovers Black Keys, and Nirvana, amongst the guitar Led whisperings of Zeppelin.

It’s far too early to assume future distinction, but what they have delivered in this taste of what’s to come is listener-friendly dystopian angst, the only choice youth has got is to embrace youth, and all the hedonism and disillusionment that comes with it. Confessional and observational tales of hopelessness layered on hope, from the punchy ‘Slow Lizard’ or ‘Feelin Fine’, to the more sinister ‘Queen of Columbia’ which drips like acid rain unashamed and debauched delivered with Matt Johnson-esque nepotism. And of course the force de la resistance and the bridge between the studio band and live act is the sprawling ‘Dream’ a biting intro that zigzags through various connotations evolving into a Primal Scream-like hissing crescendo.

Mastered by Grammy award-winning Robin Shmidt at 24-96 with artwork tailor-made by Dimitri Djurchin they aren’t without their admirers, it’s not difficult to imagine this record will win them many more.’